marc2A la Paeria de Lleida, ERC i la Crida-CUP han presentat una moció per retirar els noms d’alcaldes i altres patums franquistes de les vies públiques de la ciutat. Els de ca n’Àngel Ros, que han governat la ciutat durant pràcticament trenta-cinc anys, passant per demòcrates, catalanistes, progressistes i altres istes que queden molt bé de cara a la galeria, no s’han molestat mai en esmenar-ho. L’argument dels qui no hi veuen pegues és que es tracta de persones que van treballar per a la ciutat. Una versió de “Franco també feia pantans” que no hauria d’admetre ningú amb una mínima instrucció, sentit comú i sensibilitat democràtica. També es diu que qui volia fer política ja la podia  fer des del partit únic, això és, recolzant una dictadura que va acabar amb les llibertats, la democràcia  i la vida de milers de persones assassinades,  moltes d’elles esperant encara sota les cunetes la seva dignificació. Una dictadura que, a més i per torna, a casa nostra va prohibir-nos la llengua i  ens va perseguir la cultura.

Durant la llarga nit franquista  van haver-hi diferents tipus de persones: les afectes al règim, per ideologia, que van militar activament al Movimiento ostentant càrrecs i honors i enriquint-se a cop de decret. Uns altres, la immensa majoria temorosa, van fer seva  la consigna “nen, no et posis en política” per poder tenir una vida més o menys tranquil·la i tirar endavant els seus negocis o oficis. I finalment hi hagué un grup reduït de persones, mogudes unes per la seva tendència esquerrana, altres pel seu amor a Catalunya, llavors més oprimida que mai, o fins i tot simplement defensores de la democràcia i les llibertats que, lluny de la tranquil·litat de la resta i contra la por que el règim infonia, posaren en perill les seves feines i les seves vides per combatre des de la clandestinitat el règim franquista.

No puc concebre que l’obra de govern dels lacais del general Franco tapi les vergonyes de la dictadura. De la mateixa manera que, sense tenir punt de comparació, avui ningú no es planteja donar el nom de polítics corruptes a carrers de la ciutat, polítics que de ben segur que han inaugurat museus i hospitals.

Crec que una bona manera de començar a construir aquest país nou que desitgem és fer-ho honorant aquelles persones que amb sacrificis van lluitar contra corrent bo i defensant la llibertatFranco Porcioles i la democràcia, ciutadans que en condicions normals haurien estat brillants polítics, acadèmics i professionals. A Balaguer hem de començar retirant el nom de Porcioles aprovat per unanimitat fa un parell de mandats per a un futur carrer de la zona d’INPACSA, a tocar del carrer dedicat a Gregori Gallego. Per justícia. Perquè el primer no va compartir el calabós i el segon no va compartir taula amb el general.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.